És un d’aquells debats que s’encenen a l’estona del cafè. Qüestions laborals. Maelstrom està molt indignat i el seu discurs és ben sentit:
– «Quan vaig començar, a aquest sector et venien la moto de l’excel·lència. No és només que els salaris eren més alts que ara, és que més que cap altra cosa, la gent estava motivada per aprendre, per la tecnologia, per fer coses noves. La paraula qualitat tenia el significat de fer les coses bé.
Però amb el pas del temps, les coses han canviat. Avui, qualitat vol dir que s’assoleixen uns SLA (Service Level Agreement, Acord de nivell de servei). Els proveïdors de serveis tracten d’assolir aquests SLA amb equips mínims. Fins i tot consideren acceptable un cert nivell d’incompliment si l’estalvi en salaris compensa les penalitzacions.
Hem passat de parlar d’excel·lència a parlar de SLA. O, el que és el mateix, a prestar el servei just. A l’acompliment i gràcies.
Doncs mireu, jo de petit vaig anar a un cole de capellans que et posaven notes per coneixements, i notes per les «actituds» a classe. «A» volia dir molt bé, «B» doncs que bé, «C» volia dir regular, «D» era una actitud dolenta, i crec que hi havia també una «E», que volia dir que eres un delinqüent.
Doncs bé, els capellans deien que l’actitud sempre havia de ser A o B, que la C ja era una «mala nota». Que la C volia dir «Cumplimiento, es decir, que cumplo pero miento. Miento porque no me esfuerzo en tener la actitud adecuada». Eren molt xungos aquells capellans.»
Tothom es posa a riure amb l’anècdota. Gurú aprofita per recordar que a veterà ningú no el guanya:
– «Ja es veu que eren capellans de la vella escola. Però tu ets més jove i ja no deuries patir coses com la Formación del Espíritu Nacional, o cantar el Cara al Sol, a resar a l’entrada i sortida de classe, o els «professors de gimnàstica» de la Falange, que dedicaven l’hora de gimnàstica a fer una cosa que venia a ser una mena d’entrenament militar…»
– «Totes no, però alguna sí, pensa que anava a un cole de capellans o sigui que resar, i el mes de Maria ho vam fer fins ben grandets… Bé segueixo, el que volia dir és que, amb tot, aquells capellans sí que tenien raó amb una cosa: que l’actitud és important. Que la «C» no és una bona nota.
I aquest és el problema, les SLA marquen el «sufi». Marquen la «C». Però la C, l’acompliment del servei, és mediocre.
Tot el sector de l’outsourcing s’ha orientat a l’acompliment dels SLA, és dir a la mediocritat com a negoci.
Per això els salaris són tan baixos. Per això aquestes feines cada cop són més absurdes i simples. Perquè es tracta de tasques mediocres que, de forma òptima, les han de fer gent mediocre amb salaris mediocres.
Fa molts anys vam començar parlant d’excel·lència. Avui parlem de SLA perquè ningú s’atreveix a fer servir la paraula correcta que és «mediocritat».
Aquest sector s’ha tornat mediocre. La gent que hi treballem ens estem tornant mediocres perquè treballem amb mediocritat de forma quotidiana»
Allò ja no fa tanta gràcia i tothom s’ha quedat callat.
La Sexy trenca el silenci:
– «Entenc el teu raonament, però hi ha un parell de punts que es poden discutir. Primer, no funciona igual el treball per projectes que per prestació de serveis. És un fet que l’outsourcing de suport a usuaris no requereix molta formació i està mal pagat. Però, per ara, els projectes demanen talent. T’accepto que el talent es paga poc, si més no al nostre país.»
Aquí calla un moment. La seva mirada s’ha endurit i afegeix:
– «Segon. Mediocritat? de què? Acabes de dir, i t’has quedat ben fresc, que tots els que estem aquí som mediocres? ho he entès bé?
Mira noi, el teu raonament falla i jo en soc la prova. Jo soc fabulosa.»
– «A veure, no he volgut dir que tu, o que cap dels que estem aquí siguem mediocres!»
– «Evidentment que no ho soc. No tinc instants de mediocritat. Si jo faig alguna cosa, aquesta cosa es brillant. Ho és, ho se i ja està.»
– Quina seguretat, Sexy… No t’emprenyis. Em fa ràbia com aquest sector ha perdut el nord i he generalitzat més del compte.
El rostre de Sexy s’endolceix. Millor.
– «Doncs que sigui això. Per a que et quedi clar: jo no soc ni seré mai mediocre. Qualsevol cosa que faci, per petita que sigui, sempre serà lluminosa.»
– «És veritat, pots rebutjar la mediocritat que t’envolta i ser brillant fins i tot a les circumstàncies més adverses. Com fas tu, Tigressa.»
– «Exacte. Cosa que no treu que calgui denunciar la degeneració de moltes feines. Però el que no pots permetre és que això et tregui el son. O sigui: no et ratllis Maelstrom. I, sobretot, no em ratllis a mi. Entesos?»
Sexy pica amb la ma a la taula donant a entendre que s’ha acabat l’estona del cafè. S’aixeca la sessió i tots tornen als seus llocs.
Van rumiant sobre el que han xerrat, però més o menys, la idea que va donant voltes és, en resum, que la Sexy té raó.
Rumieu-ho, i veureu com sí.
