El bròquil s’està florint
Continuant amb la recerca i l’estudi de les coses que fan molta ràbia, avui en portem una de les que en fan molta, però molta. A mi me’n fa, i com que soc l’únic que escriu aqui, la poso. Perquè em dona la gana. Què passa?
Vale, pensava. I oju no m’escalfeu, que m’encenc!
La censura. La censura fa molta ràbia. La censura no deixa dir les coses pel seu nom.
Per exemple, per culpa de la censura a les pel·lícules no es pot dir follar en horari protegit. Curiosament, es poden veure assassinats i mutilacions de tota mena, però ha de ser amb un llenguatge que no sigui obscè. Ja veus.
La censura xunga, però, és la que afecta a aquells que denuncien les vergonyes del sistema. Depenent del grau de cabroneria del sistema, la cosa pot anar des de multes fins a que et facin desaparèixer reconvertit en pinso per animals, o en compost per a plantes, o alguna cosa pitjor.
La censura, en definitiva, és una de les activitats favorites dels feixismes. Només per això, ja em fa molta ràbia.
A vegades, però, la censura cau en el ridícul. En la nostra constant recerca per Internet ens ha caigut a les mans aquest interessantíssim document que és un exemple de com NO censurar un text.
Allò, i allò altre. No se si m’entens.
