Les coses no anaven bé.
Aquell dilluns no havia de ser diferent d’altres dilluns. Però no era el cas. Aquell dilluns les coses no estaven anant bé.
Es va adonar tan bon punt el despertador va sonar. No era el xisclet insistent de cada dia. Sonava diferent. Gastat. Com si les piles estiguessin esgotant-se.
– Sí que s’han esgotat aviat aquest cop.
L’ambient al pis era inusualment fred. En posar els peus a terra es va adonar que una capa de pols cendrosa embrutava el terra.
– No havien de venir ahir a fer la neteja?
Va anar cap al lavabo mig adormit. Arrossegant els peus per aquella capa de cendra. Pixar. Tot seguit va engegar la dutxa. El difusor va esbufegar i els primers glops d’aigua van sortir tossint. Després d’alguns cops el raig es fa ver uniforme.
– Ja han començat les obres els de l’aigua?
Net. Esmorzar. No hi han aliments practicables. tot caducat. Una llauna de sardines al rebost permet salvar la situació.
– No havien de portar ahir la comanda del Súper?
Una idea va creuar pel seu cap… Es va aturar de cop.
El rellotge, la cendra del terra, l’aigua, els aliments caducats… Es va llençar sobre el comandament de la tele per veure si algun canal confirmava la seva sospita.
Però la tele no es va encendre!
Això encara era pitjor!
I el silenci.
No se sentia res. A aquella hora del matí sempre se sentia als veïns que portaven els fills a l’escola. Aquest matí no se sentien ni crits ni corredisses.
Ni tele, ni veïns… les proves s’estaven acumulant i la sospita estava esdevenint certesa.
Havia passat allò que tant temia.
Un apocalipsi zombie.
Home, a veure, ara alguns direu que potser caldria recollir més proves abans de fer una afirmació tan agosarada. Per exemple, veure un zombie de veritat ajudaria a confirmar la teoria.
Però ell sabia que en cas d’apocalipsi zombie, el que cal és prendre la iniciativa. Els zombies no dubten: si t’encalcen, se’t cruspeixen.
Així que no podia dubtar. Estava enmig d’un apocalipsi zombie. Havia de fugir a camp obert, on pogués veure venir els zombies. Li calia, sobetot, fugir d’aquella trampa mortal en que s’havia convertit el seu pis. No dubtava que tard o d’hora els zombies l’ensumarien i anirien a per ell.
Es va preparar. Roba i botes de muntanya. Va preparar una bossa amb allò que pensava que li podia ser útil. un mapa, brúixola, la navalla suïssa i un ganivet de caça. Llaunes de tonyina.
El pla era fugir de Barcelona, contactar amb altres supervivents i organitzar l’autodefensa.
En aquell moment, va sonar l’interfon de l’escala.
– Qui hi ha?
– Baixa! de pressa!
Aquella era la veu de Sexy Quetcagues! Llavors era cert! Sexy Quetcagues era una de els supervivents a l’apocalipsi zombie! No dubtava que devia liderar algun grup de resistents entrenats en el combat cos a cos! com l’Alice de Resident Evil, segur! Igual ella tenia súper-poders i tot!
Es va llençar escales avall, amb el vestit de muntanya, les botes i la motxilla amb l’equip de supervivència. Va sortir al carrer. Un Land Rover clàssic estava aturat enmig del carrer.
Efectivament, allà hi era la Sexy i, oh,sorpresa! l’equip d’elit que liderava estava format per, ni més ni menys, que els seus companys de feina: Gurú, Mascle Alfa, Humil Violeta i Deixeble Avantatjat!
Extraordinaris! Quina tranquil·litat! Quin aplom! Enmig d’un Apocalipsi Zombie i aquella colla semblava que s’anessin d’excursió a la muntanya.
– Bon dia, noi! va dir Gurú!
– Encara sort que avui no ens fas esperar! – va dir Mascle Alfa- Au, puja! Per cert, ja podies haver avisat que els de l’aigua estaven fent obres al carrer.
Ai, calla…
Ai, que em sembla que sí que havíem quedat per fer una sortida tots plegats. Per això és tan d’hora i no se sentia als veïns. I no és dilluns, és dissabte!
I ahir no van venir a netejar! ni jo vaig fer la comanda al súper… I he de comprar piles pel rellotge… Coi, i la tele s’ha espatllat?
Al final resulta que d’Apocalipsi Zombie res de res…
Sembla que tocarà pujar al Puigmal…
Quina ràbia! Un Apocalipsi Zombie hauria estat molt més divertit!
Resignat, Maelstrom va pujar al tot terreny i tots plegats van encetar l’excursió.
– A Vic parem per esmorzar!
– vale, nen.
Mentrestant, al laboratori ultra-secret de la planta -12 de l’edifici d’oficines de la Mega Corporació on treballen els nostres herois, la divisió d’armament està fent experiments amb un virus que produeix terribles mutacions a l’hoste i el transforma en un monstre agressiu, ferotge i àvid de sang.
Però això, amics, serà un altre post…
