El friki
Fa alguns mesos que a l’oficina va arribar un equip de projecte nou.
Un equip complet. I que porta temps funcionant. Amb les seves pròpies dinàmiques i regles internes.
A diferència de quan arriba un nou company, que s’integra al grup existent, aquest equip nou no li ha calgut relacionar-se amb nosaltres. El passadís que hi ha entre ells i nosaltres és una frontera entre dos mons diferents.
S’encarreguen del desenvolupament d’una aplicació per a un CEI (Client Extraordinàriament Important). No cal donar més detalls. Confidencialitat empresarial, ja sabeu..
És curiós observar un equip de projecte diferent del teu perquè no costa gaire identificar perfils similars als del teu propi equip.
Per exemple, la Sexy Quetcagues està una mica mosca perquè ha resultat evident des del primer dia que el nou equip també compta amb una tigressa.
Les dues femelles alfa no s’han dirigit mai la paraula però es miren de reüll i sospitem que alguns modelets certament espectaculars que totes dues han lluït aquests dies estan motivats per aquesta rivalitat no declarada.
Per Sempre més recordarem el duel de vestits jaqueta amb mini-faldilles. El passadís que separa els dos equips va ser per un dia un improvisat catwalk. Gloriós. Esperem que això duri. Que Al·lah les beneeixi.
Però altres perfils també tenen el seu reflex. Gurú ha reconegut al seu equivalent a l’altre equip ràpidament. Ja es coneixien de projectes anteriors. Aquí no hi ha rivalitat. Al contrari. Però són els únics. El primer dia van estar explicant batalletes de projectes llegendaris del passat als becaris i als júniors, que els contemplaven embadalits, amb cara de cadell ewok escoltant a C3PO.
Hi ha, però, una diferència. Ells tenen un perfil que nosaltres no tenim: Ells tenen al Friki.
El Friki és un tipus gras, tirant a calb, amb grans d’adolescent tot i estar per sobre de la trentena, vesteix com un adolescent, la seva olor es peculiar, el seu braç dret sembla més desenvolupat que l’esquerra i li cau la baba, literalment, quan qualsevol membre del sexe femení creua el seu angle de visió. Llavors no parla. Només posa cara de maníac sexual i gemega. És molt curiós.
Ha llegit tots els còmics de la Patrulla-X, X-Men, Factor-X i no se quantes X més. Ha llegit … i llegeix. Per primer cop a la vida he vist algú endur-se un còmic al lavabo de la feina. El personatge aquest caga seguint una rutina diària precisa, cada dia a tres quarts d’onze i triga, exactament, deu minuts. Després esmorza: Un bollycao.
El seu mòbil sona amb la marxa imperial d’Star Wars. El seu fons de pantalla reprodueix un amenaçador Darth Vader. Sovint apareix amb una samarreta de la Legió 501 (fans de la guerra de les Galàxies que es disfressen de soldats imperials). I la seva jaqueta porta a l’espatlla l’emblema de l’Imperi Galàctic.
Tècnicament és molt bo, i està a l’última. Com parla a crits tota la sala ens posem al dia que al fòrum de desenvolupadors de Python estan discutint com solucionar un bug que afecta a un leak de memòria cada cop que s’executa una funció de inicialització d’una llibreria de comunicació per un bus d’interfase experimental que es vol muntar en la propera missió a les llunes de Júpiter que està preparant l’ESA. Fascinant.
Malgrat aquesta abassegadora personalitat, no és feliç. Plora. Plora molt. A vegades amb llàgrimes i tot. Se sent incomprès. Diu que la feina és excessiva i no se li valora. Que és poc motivadora. Que els usuaris són uns inútils. I el pitjor de tot: que la seva vida personal és un fracàs i que les noies no volen tenir sexe amb ell.
El cas és que al seu equip un cert bullyng sí que li fan. O potser no és bullyng si no un mecanisme d’autodefensa, per la por que pugui ser contagiós.
La veritat és que un personatge així resulta molt graciós. A nosaltres que no en teniem cap ens ha cridat molt l’atenció i l’altre dia li comentava a l’Humil Violeta que ens caldria adoptar-ne un per l’equip.
Però ni entre els becaris ni els júniors no hi ha ningú que respongui a aquests paràmetres. Ser un friki de veritat porta el seu temps. Un cert bagatge. Una predisposició genètica, m’atreviria a afirmar.
En fi, li deia tot això a la Humi i ella anava dient que sí. Però com qui dona la raó a un boig. Sospito que ella creu que soc una mica friki. Au va!
