l’ERO
Posted in EL món del treball on juny 21st, 2015 by maelstromI, com cada any, va arribar l’estiu a la vila del Pingüí.
Aquest cop, però, notícies inquietants havien precedit l’arribada de les vacances: l’empresa preparava un ERO.
Hi havia opinions per tot: El Gurú deia «Si m’ofereixen 45 dies per any fins a dos anys, signo ja». La Sexy, en canvi, es movia entre la incredulitat i la perplexitat. D’altres, embolicats en hipoteques i amb despeses fixes importants, en parlaven amb certa preocupació.
l’ERO era el tema de conversa recurrent dels gats des que la notícia havia saltat. De moment, però, encara en la distància i a l’espera d’esdeveniments, els comentaris majoritaris no passaven de fer acudits i, puntualment, alguna paraula dita en un to més alt.
Un joc que feien sovint va ser el d’imaginar feines alternatives per «quan ens fotin a tots al carrer»: incineracions espacials, una cooperativa d’astròlegs programadors, venda de samarretes amb missatges impactants, un club d’hamaques per a fer becaines a l’hora de dinar, fer de tertulians a un canal de youTube, organitzar una secta, un bar de còctels a la platja, fer de pagesos, de pastors de cabres, muntar una casa rural a un pis de Barcelona… van ser algunes de les idees, de diferents graus d’originalitat, que es van plantejar.
Molt hi hi ha ha… Però l’ERO els recordava que només eren resultats d’una consulta a una base de dades, que la seva feina no tenia importància, que la feina que feien no era seva, si no un préstec. Que per a l’empresa els treballadors eren una despesa. No un actiu.
El que feia ràbia era adonar-se’n que sabien tot això i que, tot i saber-ho, es prenien seriosament la feina i procuraven fer-la bé. Tot i saber-ho, aquella feina era una part molt important de les vides dels gats. Tot i saber-ho, havien forjat amistats, fidelitats, autèntic afecte amb el pas dels anys. I ara tot això estava en perill.
Un ERO, fruit de l’ambició i l’avarícia d’elits que ells mai coneixerien en persona. Dels que només en coneixien algun nom, i alguna foto.
Gats, gats vells, tigresses i alguna pantera negra. Felins. Saben que el seu habitat està amenaçat i que alguns d’ells no seguiran, però això no passarà avui, i tampoc demà.
Deixem-los, ara, a l’office, esmorzant, fent bromes sobre com serà l’endemà de l’ERO. Potser estan preocupats però no tenen por.
No patiu per ells. També d’aquesta se’n sortiran. Ara, senzillament, aprofiten aquest moment, aquesta estona brillant, amable, agradable, del cafè del matí.
