Fa molta ràbia!

És un fet. Sempre, a tots els ambients on Maelstrom havia treballat , els havia trobat.

Tampoc avui era diferent. També en tenien aquí. Un de particularment virulent. Tenien un «merengón».

Els «merengons» són aquests companys de feina que són fanàtics del Madrit. No confondre: un pot ser del Madrid, del Bilbao, del Barça, de l’Unió Esportiva de Sants o del que sigui i no passa res, només faltaria. Un «merengón», en canvi, és un personatge diferent.

A què s’assembla un «merengon»? Mireu la tele: Tomás Roncero és un «merengón». Doncs és això. Un tipus xaró i groller, que viu en una altre galàxia. Algú pel qui la paraula de Florentino és llei i els pets de CR7, ambientador.

I si la cosa es quedés en això, doncs mira, encara. Però a més d’un madridisme extrem, els «merengons» es caracteritzen, sobre tot, per un anti-barcelonisme encara més extrem. En general el seu madridisme es revesteix d’hiper-nacionalisme espanyol, carca i fatxa, i el seu anti-barcelonisme, d’anti-catalanisme.

No poden fer-hi més. Són un corcó. El dia que el Madrid guanya i el Barça perd, els sents com el seu to de veu puja molts decibels i, sempre en castellà ranci, repassen les glòries esportives del seu equip, del seu club i de la seva pàtria. Sempre l’equip actual del Madrid és el millor equip del món. Sempre el Barça és una vergonya i, per descomptat, ni té ni tindrà mai les copes d’Europa que tenen ells.

En general, però, la gent els veu venir d’una hora lluny i no els donen peu a aquestes efusions patriòtico-futboleres i, per això, els «merengons» tendeixen a buscar altres seguidors del Madrit (que, de fet, tot sovint en són les víctimes silencioses).

Posem pel cas que ahir va guanyar el Madrit, i avui arriba el «merengon» a la feina. Sense ni tan sols penjar la jaqueta o encendre l’ordinador, ja és a la taula del madridista moderat que no pot fugir i es ressigna l suplici. El «merengon» engega amb el seu discurs, sempre ben fort per a que tota la sala l’escolti:

– ¡Qué partidazo el de ayer! ¡joder, qué bueno es Cristiano!
– sí, pero seguimos a cuatro puntos…
– ¡eso no es nada! los culerdos van a pinchar seguro la próxima semana, y con la presión se cagaran de miedo. Esta liga está ganada. Y el martes nos plantamos en la final de la champions. Este año la liga y la undécima.
– no, si no digo que no, pero…
– ¡Coño! que ya te cagas como los catalanes.

(transcripció de conversa real)

Sí. Fa venir ganes de dir-li que no cridi tant, que hi ha gent que treballa i que el consum de psicotròpics a primer hora del dia s’acaba pagant.

Clar, també hi ha el perfil de culerot, que no pot evitar picar-se amb els «merengons». I es pica. Greu error.

No home no. No cal. No us equivoqueu, aquests personatges ratllen, a vegades són tan prepotents, i tan fatxes, que, ho reconec, fan molta ràbia.

Però res. Ni cas. Són fòssils d’un altre temps. Tota aquesta xuleria i prepotència, al final, se l’han d’empassar en dies com ahir. Doblet del Barça.

I aquesta ràbia que senten els merengons sí que és de la bona. Doncs us foteu. Gaudiu-la a gust, i a compte de com us feu de pesats al llarg de l’any. Sí, sí… que si la «undécima y tal», i tot el que vulguis, però saps que et dic? que a cagar a la via, merengó plasta.

Tweet