Fa molta ràbia!

Ja hi tornem a ser.

Les vacances mai no duren gaire.

L’estada al país dels hòbbits va resultar tan fantàstica com Maelstrom esperava: Va poder esquiar al Mont Hutt. Va descobrir que els paisatges fantàstics del Senyor dels Anells encara eren més fantàstics en directe… I va tenir temps per relacionar-se directa i íntimament amb un parell de noies kiwis que van trobar d’allò més exòtiques i excitants les porcades que Maelstrom els cridava en català en els moments de clímax del trio.

De tornada encara va poder fer uns dies de platja a Salou. No només platja. Amb compromís patriòtic va explicar a una divorciada russa els motius de la independència de Catalunya. La princesa eslava va resultar molt receptiva a les explicacions de Maelstrom. Encara va ser més receptiva a les atencions que el nostre heroi li va prestar. Va resultar que el seu coneixement sobre tècniques sexuals tàrtares va resultar també de gran interès per a Maelstrom que, amb l’esperit de millorar l’entesa entre les nacions, va practicar amb la dama tot un seguit de postures de sexe acrobàtic que avui encara no ha aconseguit repetir, tot i els reiterats intents.

Però tot això ja era el passat. El perfum de les voluptuoses Sharon i Suzie s’havia esvaït. La rossa, alta, elegant, esvelta, volcànica Natàlia ja només era un, això sí, fantàstic record.

Sí, els paisatges de NZ també… La sorra de Salou, guai, com sempre… Ja ens ho coneixem, això, coi.

Va arribar el dia de tornar.

va sonar el despertador. Peu a terra, dutxa! Esmorzar! A tope! Americana i corbata! Anem per feina! Al carrer! Estem al 100%!

Moto. Gent al carrer. Embús. Ni amb la moto es pot passar. Coi de calor de Barcelona. Tota la calor que no ha fet a l’agost ara la farà aquest setembre (80%). Botzines. Ha de passar una ambulància. Com poden els cotxes s’aparten. Maelstrom aprofita el forat per treure la moto de la trampa mortal de la ronda. Coi de calor i coi de trànsit (60%). Deixa la moto al pàrquing. No va la targeta d’accés. Discussió amb els de seguretat fins que fan una targeta nova. Sempre han sigut un pel cretins (40%).

Ascensors espatllats. Toca pujar a la planta 10 a peu. Maelstrom no està en tan bona forma compensava. Una cosa és el sexe acrobàtic, i l’altre pujar escales.

Tanmateix, no és l’únic que les passa putes. A la planta 4 un equip de reanimació està tractant de recuperar un gerent obès que acaba de patir una insuficiència cardíaca. A la planta 7, un grup d’avituallament amb les samarretes de La Volta reparteix ampolles d’aigua amb glucosa (20%). Maelstrom se la veu d’un glop i tira l’ampolla a terra amb gran estil. La glucosa fa efecte (30%). Suficient per atacar l’últim tram i entrar a l’oficina.

Suat, emprenyat i mig marejat, encén l’ordinador. Obre l’Outlook i cinc minuts després s’han descarregat els 1273 missatges que haurà de llegir durant les properes hores. Desmoralització (10%).

Entra el Gerent. En Putu Negreru és el gerent. Un tipus xungu. Algú que ha copsat l’expressió Recursos Humans en tota la seva brutalitat. Putu Negreru veu a Maelstrom fet una coca i adonant-se instintivament de la seva debilitat aprofita per atacar i li diu:

– Ja has tornat! Espero que amb les piles ben carregades! al cent per cent, oi?. Enguany serà dur. Haurem de donar-ho tot. Ja t’he planificat les tasques fins al Nadal. Espero el màxim de tu, fill meu!

El «fill meu» rebla el clau.

Zero (0%). Absolut.

Destrossat. Maelstrom ha experimentat en les seves pròpies carns el conegut pels entesos com efecte smartphone: Sortir de casa amb la «bateria» carregada i que aquesta es descarregui en un obrir i tancar d’ulls. «Com més coses portes actives abans es gasta». Evidentment. I com més putes les passes, també. Però el Motorola de fa quinze anys durava una setmana sense haver-lo de carregar.

Efecte Smartphone. O és que ens hem fet grans, o és que alguna cosa està equivocada.

Zero. Tan fet pols que no té ni esma de sentir ràbia. No porta ni un parell d’hores despert i ja necessita vacances…

Fa un cop d’ull a l’oficina. Hi són tots. El Gurú, el Deixeble, el Mascle, la Humil, el Gafapasta, la Sexy…

Sexy el mira i el saluda amb la ma, amb un d’aquells somriures espectaculars, de cine, que només la tigressa és capaç de fer. Fantàstica. Va a buscar-lo al seu lloc, dos petons de benvinguda.

– Estàs molt bé! que morenu! Fem un cafè, m’expliques que has fet i et poso al dia.
– Sí, anem, em cal un cafè. Però primer m’expliques tu que has fet!

Somriu i pensa, mentre mira d’esguard la seva companya: «Sort de tu. Tu sí que estàs bé. Tigressa!» (100%).

Tweet