Fa molta ràbia!

Algú va donar, de forma encertada, el nom de «praderes» a aquestes sales immenses on exercits de col·laboradors (treballadors) de PMC (Prestigioses Multinacionals de Consultoria) col·laboren entre ells i amb els clients per a produir serveis i aplicacions.

Dit així sona bé, oi? Tot molt harmònic. Però ¿què passa quan un habitant de la pradera descobreix el Control de l’Aire Condicionat (conegut com CAC)?

Hi han tres tipus de col·laboradors atenent al seu sistema homeostàtic: Els que sempre tenen fred (coneguts com STF, «Sempre Tinc Fred»), els que sempre tenen calor (coneguts com STC, «Sempre Tinc Calor»), i els que aparentment -només aparentment, atenció- res no els fa ni fred ni calor (coneguts com NFNC, «Ni Fred Ni Calor», els més habituals).

Si hi ha sort l’habitant de la pradera que trobi el CAC serà un NFNC. Examinarà el CAC, l’ensumarà, s’adonarà que no és comestible i se n’anirà. Ha passat el perill.

Si no hi ha sort, es tractarà d’un STx, on STx vol dir STF o STC. Els STx tenen incorporat un Potent Detector de Controls d’Aire Condicionat (PDCAC) que els permet localitzar ràpidament els CAC de les praderes, per grans que aquestes siguin i per amagats que estiguin els controls. Els troben. És un fet.

Quan un STx troba un CAC es produeix un moment màgic i la natura ens brinda un espectacle sorprenent. L’STx s’acosta lentament al CAC. L’observa. Les pupil·les es dilaten, el cor batega més fort i s’estimula la circulació sanguínia, de forma que la pell es torna més brillant, la respiració s’accelera. Psicològicament és un moment torbador, una barreja de desig i vergonya, doncs els CAC acostumen a trobar-se a llocs a la vista de tothom.

Finalment hi ha el contacte. L’STx toca el CAC. L’examina. El palpa. L’ensuma. Si ningú el mira, el llepa. Analitza la temperatura que marca. Invariablement l’STx canviarà el control de temperatura.

Fins aquest moment el comportament és el mateix per als STF i els STC, però en aquest moment es produeix la diferenciació: els STC baixaran el control de temperatura, de forma que en breus instants la pradera estarà coberta d’una fina capa de gel. Si es tracta d’un STF, en canvi, pujarà el control de temperatura fent que la pradera esdevingui una recreació del desert del Kalahari.

El resultat el podeu imaginar. Els STx de sentit contrari reaccionen violentament. Ràpidament s’ajunten els STx de cada bàndol al voltant del CAC i es produeix un enfrontament. Rondinen. S’ensenyen els dents. Els més agosarats de cada bàndol tracten de canviar el control de temperatura segons les seves preferències. Poden haver empentes, crits i paraules gruixudes. És un moment de molta tensió.

A tot això, els NFNC ja s’hauran adonat de la batalla del CAC i estaran fent apostes a qui guanya. En general no hi haurà vessament de sang i acabarà imposant-se la llei del més fort. La temperatura es mantindrà intolerablement alta o baixa. Amb tothom passant calor o fred.

En realitat no és una qüestió de fred i calor. Té més a veure amb demostrar qui és l’amo de la pradera. A la majoria dels NFNC això de qui mana a la pradera no els fa NFNC, i com que no volen embolics no s’hi fiquen. I, au, tothom a passar fred o calor.

Doncs és una mica el que passa amb moltes altres coses. Ves per on.

Hi han misèries que fan molta ràbia.

Tweet