Les festes de Nadal fan molta ràbia!
El Nadal és una de les coses que més ràbia fan.
És un fet demostrable empíricament: hi han més suïcidis per Nadal. Busqueu a Internet.
Pel Nadal és obligatori sentir-se content, feliç, i tenir bons desitjos i bon rotllo amb tothom. Això vol dir comprar i consumir més. Molt més.
És la regla d’or: Felicitat = Consum.
Sense arribar a aquest punt tan tràgic dels suicidis i les depressions, el cert és que les festes de Nadal i Cap d’any tenen tot un seguit de detallets que les fan emprenyadoretes:
El primer problema és que la regla és falsa. Més consum no és més felicitat.
No tens l’obligació de ser feliç només perquè sigui Nadal.
No cal que et sentis més solidari, ni més positiu només perquè sigui Nadal.
No cal que facis bons propòsits per a l’any que ve. Els bons propòsits els pots fer en qualsevol moment de l’any, i sempre serà més efectiu començar per petits canvis d’hàbits que no per grans canvis que no aguantaràs ni una setmana.
No cal que et reuneixis amb família que no veus en tot l’any només per discutir i barallar-vos. No és aquesta la idea. De veritat, no cal.
És absurd que amb aquests que no veus en tot l’any i que us reuniu per discutir, en canvi, us feu regals cars.
Encara és més absurd el voler fer un regal més car que l’altre per «no quedar per sota». Això és una estupidesa monumental. Perdoneu, però algú ho havia de dir.
No cal que els àpats d’aquestes festes siguin una competició per veure qui engoleix més quantitat de proteïnes, greixos i hidrats de carboni, a més d’alcohol. De diari menges i beus molt menys i és el que et fa funcionar. Si menges i beus tres, quatre, cinc cops més del normal et posaràs malalt. T’has posat malalt. Ruc.
Si una cosa t’interessa i te la pots comprar, no cal esperar a Nadal a comprar-la (a menys que, en realitat, estiguis esperant l’extra, llavors em callo). Però esperar a Nadal a comprar només perquè és Nadal és una altre estupidesa. Tot és més car. Espera’t una mica més i aprofita les rebaixes.
Les rebaixes, de fet, són la demostració de la monumental estupidesa dels hàbits de consum nadalencs.
Fa molta ràbia enganyar als infants amb tions, pares noels i reis mags. No existeixen i són el pares i convé deixar-ho entès ben aviat. La desil·lusió que els nens s’emportaran quan inevitablement descobreixin l’engany els deixarà un síndrome post-traumàtic que els durarà tota la vida.
Encara fa més ràbia que a la tele es mantingui l’engany i els presentadors dels telenotícies facin veure que els pares noels, els reis mags i els tions són de veritat. Quina credibilitat volen transmetre després aquests presentadors?
I els pessebres? És molt rabiós! Només en salvo al caganer. Però afegiria altres figuretes: la parella follant al paller, l’assassí psicòpata al pont… i per fer-ho més proper a la realitat, faria variacions familiars a l’establia. Per exemple: dues Maries (parella lesbiana), o dos Joseps (parella gay), o mono-parental (només Maria o només Josep), o segones i terceres parelles: Maria, Josep, el Caganer i el Rei Negre, amb els fills respectius, Jesús, el caganer petit i el príncep negre. Així, encara tindria gràcia.
Bé, és igual. Contradient-me flagrantment, us desitjo unes bones festes i que tingueu una bona entrada d’any.
Que caram, si podeu passeu-ho bé amb la família i els amics. I, sobretot, feu molt mal! 😉
