El currículum
Ja feia alguns dies que en arribar a l’oficina el primer correu de la llista era el que reclamava l’actualització del Curriculum Vitae corporatiu.
Actualitzar el curriculum vitae corporatiu és una activitat fonamental per a l’empresa, ja que d’aquesta manera se sap de forma exacta i precisa quins són els coneixements i l’expertise en cadascun d’ells dels seus col·laboradors.
Amb aquesta important informació l’empresa és més àgil a l’hora de donar resposta als múltiples reptes que enfronta diàriament, perquè podrà destinar a qui estigui més ben preparat per resoldre un determinat problema, o podrà determinar que no té ningú amb la suficient formació per resoldre’l i activarà un procés de reclutament que permetrà «captar» el «talent» més escaient.
Sobre el paper, és clar.
El darrer correu rebut, però, va posar en alerta als companys: «Por favor, actualizad los Curricula. Es el último aviso y no vamos a repetirlo más», que llegit entre línies venia a ser «Ompliu el refotut CV d’una puta vegada».
Així que vet aquí que captat el subtil missatge i amb l’ànim sinèrgic, assertiu i proactiu del bon col·laborador, tothom es va posar a actualitzar el currículum.
Actualitzar el currículum és un moment d’examen de consciència. De reflexió sobre la feina que hom desenvolupa i de com aquesta feina el fa ser cada dia una mica millor. L’exercici constant d’habilitats i coneixements antics i nous és un camí de perfeccionament. Una cosa mística. És com el Kung-Fú.
O més aviat com el Kung Fu Panda.
El cas és que, després d’uns moments de reflexió, En Gurú va procedir a actualitzar el seu currículum.
Deixeble Avantatjat va anar a comentar el seu curriculum a Gurú. Deixeble sempre ho consultava tot a Guru. Quan va entrar a l’empresa li van dir, «pren a Gurú de model i algun dia seràs un gurú com ell». Deixeble seguia estrictament aquesta norma que li havia porporcionat algunes sorpreses.
– Ei! Gurú, quin coneixements nous has afegit? «Algoritmes extraordinàriament complexos programats amb Llenguatges funcionals de nova generació que encara no estan ni inventats»? «disseny de dispositius digitals només emprats en tecnologia militar ultra-secreta»? Alguna cosa així, no?
– No.
– …?
– No. He esborrat coneixements. He tret de la llista el Visual Basic, el C i el C++. També he rebaixat el nivell d’experiència del Java a «amb coneixements»; i he esborrat el framework Spring.
– què dius que has fet?
– Sí, de fet, aquests darrers anys només m’he dedicat a fer reunions amb usuaris, escriure documents word i powerpoints, agafar trucades el telèfon i resoldre incidències d’usuaris del tipus «No surt el llistat. A la pantalla posa «No backend server». És dir, incidències que es resolen amb un «Provi d’aquí una hora».
– Però els coneixements no és perden! és com anar amb bici, o nedar!
– És cert que un bon programador ho és independentment del llenguatge. Però hi han llenguatges que ja no els farem servir.
– tens coneixements nous! has fet els cursos de l’empresa!
Tu saps tan bé com jo, que aquests cursos de competències només són un intent, bastant dolent, de menjar-nos el coco.
– … també has fet cursos pel teu compte!
– Sí, i aquests coneixements són meus. No de l’empresa. Per això no els poso. A l’empresa no li interessen. Si li interessessin, ens hauria ofert un curs. No creus?
– …
– He esborrat coneixements perquè és el que es correspon amb la feina que faig. La feina que fem aquí, Deixeble, no demana gaires coneixements, ni gaire experiència. Fa uns anys potser sí. Però cada cop menys. No cal.
– Aleshores? ja no caldran més gurús? Jo volia ser un gurú, com tu.
– No. Ja no calen els gurús. Si més no en aquesta feina.
Deixeble va mirar a Gurú astorat. El seu model, el seu mentor, estava declarant que era material de rebuig. Les runes decadents d’un glòria passada.
El pitjor de tot. A Gurú semblava que no li preocupava gens. Semblava, gairebé, que hi estava d’acord. Que ho aprovava. Que ja li anava bé.
Deixeble va tornar al seu lloc. Va actualitzar el curriculum amb els cursos de competències i habilitats realitzats a l’empresa i va afegir un parell de cursos fets pel seu compte. Va revisar el nivell de coneixements i va incrementar el de Java, els frameworks i les aplicacions Web.
Tot i que, de fet, era molt conscient que tota aquesta expertise no responia a activitat real, si no al fet que els sistemes i aplicacions feien servir aquestes tecnologies i que, en cas de necessitat, sempre es podia passar el problema al gurú amb coneixements de veritat.
Va mirar al Gurú, que estava fent broma amb Humil Violeta. A aquell vell verd li agradaven les jovenetes. Hi havia un punt de ressentiment en aquell mirada.
Va prémer, amb molta ràbia, el botó d’enviar el Curriculum, actualitzat, a Recursos Humans.
