Gran professional i millor persona
La vida professional moderna ofereix algunes compensacions que no tenen preu.
És dir, que no te les paguen. Però aquest és un altre tema.
Una de les compensacions és la gent. Un ésser humà normal acostuma a tenir relacions humanes de parella, paterno-filials, fraternals, d’amistat… és el més comú. Però a les empreses la cosa pren una categoria diferent.
Si tens sort i l’empresa a la qual pertanys (ets un objecte seu) és una corporació de prestigi, el més probable és que estiguis envoltat de…
«Grans professionals i millors persones»: En aquesta categoria ens hi podem incloure tots. Tota gran corporació de veritat només compta entre els seus col·laboradors amb grans professionals i millors persones. No pot ser d’una altre forma. per tant, d’aquí cap amunt. Només es pot millorar.
«Extraordinaris professionals i excel·lents persones»: Està un grau per sobre. En general, quadres intermitjos. Caps de departaments… En el camí de santedat i perfecció corporativa aquests són els iniciats.
«Treballador infatigable i totalment alineat amb els objectius de l’empresa»: L’alineament amb els objectius de l’empresa i la seva responsabilitat social fan dels membres d’aquesta categoria éssers lluminosos. Per on caminen creixen les flors. El seu esforç titànic i incansable fa que la corporació amb la que col·laboren sigui far de progrés i font de riquesa.
Per sobre d’aquestes categories n’hi han d’altres, però jo no les conec. Només soc un gran professional i millor persona i la contemplació d’estats de consciència corporativa superiors m’enlluernaria, així que fins que no pugi de nivell no tindré la possibilitat d’accedir a aquest coneixement superior.
Segueixo. A vegades es destaquen característiques personals, com per exemple: «Molt noble». Així direm d’algú que és un tipus «molt noble, un gran professional i millor persona».
Finalment, arriba un dia en que el col·laborador i la corporació acaben la seva relació. Aleshores, si el col·laborador deixa la corporació per anar a un sector diferent, o al client, o es retira se’l recordarà afectuosament com aquell «gran professional i millor persona…» etc. Si, pel contrari, marxa a la competència, de forma oficial se’l recordarà com el fill de puta traïdor que sempre ha estat, o pels seus companys com «aquell cabró que s’ho ha muntat tan bé i que ara cobra una pasta».
I és que som el que semblem.
O no.
