Sexy, Mascle i Humil
Tinc el costum d’anar a fer el cafè de desprès de dinar al bar del costat. En això estava quan tot d’una, ha irromput al bar la Sexy Quetcagues, acompanyada de Mascle Alfa i Humil Violeta. Un trio d’allò més rabiós.
Sexy és sexi. És un fet. I ho sap. És un altre fet. És competent en la seva feina fins a la perfecció. Per si fos poc, és capaç de desplegar un encant personal irresistible. Ha tingut prou d’entrar al bar amb pas de model de passarel·la per a captar l’atenció immediata dels heteros, l’admiració crítica dels homos, el desig de les lesbianes i una incomprensible solidaritat de gènere de les heteros.
Només jo se que és una terminator. Una T-X. El model tia.
A mi no m’enganya. La perfecció no existeix. Sexy Quetcagues ha estat enviada des del futur per acabar amb tots els humans imperfectes, els que tenim panxeta, o som miops, o friquis… De moment està escalant posicions dins la societat terrícola, però la tinc vigilada. El meu detector natural no m’enganya. Aquesta tia fa massa ràbia per ser humana.
En el seu pla de conquesta del món, Sexy Quetcagues compta amb la col·laboració de Mascle Alfa. Mascle Alfa és una mena de Christian Grey versió 2.0 – PRO. Super Enhanced Release. També ha entrat al bar com un model de passarel·la.
Rabiós del tot. S’ha apropat fins la Sexy. En el passeig en Mascle ha atret l’atenció i el desig de les heteros i dels homos, l’admiració crítica de les lesbianes i un incomprensible col·leguisme dels heteros.
En arribar a la Sexy, ambdós s’han adreçat una mirada que en qualsevol altre parella hauria estat una violació. S’han ensumat mútuament les feromones que produeixen en quantitat massiva i han demanat un tallat ella, i un cafè llarg ell. No els he pogut escoltar, suposo que es comuniquen entre ells de forma electrònica, però estic convençut que feien plans per dominar el món.
No me’n descuido. Tot seguit ha entrat Humil Violeta. Aquesta és la més perillosa del trio. Crec que és l’autèntica líder. Humil no és ni gaire bufona ni gaire simpàtica. Sempre discreta. Ningú no s’adona de la seva presència i això li permet observar sense ser vista i infiltrar-se allà on vol. Ha entrat al bar i ningú, evidentment, s’ha adonat. Encara estaven sota els efectes de les feromones de Mascle i de Sexy.
Quan Humil ha encalçat a Sexy i Mascle aquests l’han saludat efusivament i tots tres s’han posat a xerrar i riure com fan habitualment els humans als bars. El nivell de feromones ha baixat de cop. El soroll del bar ha pujat i he perdut la possibilitat d’escoltar la conversa. Humil és la perfecte discreció en persona i torna discret tot allò que l’envolta.
El més terrible del cas és que Humil no fa ràbia. El seu sistema de camuflatge és perfecte. No la puc detectar. Això em fa ràbia, però de la dolenta: de la que provoca interferència en el sistema d’alerta anti-terminators. He de trobar la forma de superar la nul·la ràbia que em provoca Humil.
El futur dels grassonets, dels miops, dels friquis, de tants i tants d’altres humans imperfectes… depèn d’això. Cal fer-ho ràpidament. L’adveniment d’Skynet és proper.
Als humans, totes les emocions, inclosa la ràbia, ens calen per sobreviure.
