Merry Christmas (I Don’t Want To Fight Tonight)
Maelstrom va obrir els ulls. El soroll dels nens dels veïns cridant pels regals del Pare Nöel (El Pare Nöel no existeix! són els pares, mocs!) feia impossible seguir dormint.
Ja hi tornavem a ser un altre cop. Nadal.
Felicitat per la cara. Regalets cars. I gent que no s’ha vist en tot l’any, que no s’han dit una paraula en tot l’any, de cop t’envien un ensucrat christmas (postal, és diu postal!) per correu o, molt pitjor, et saturen el mail amb nadales, powerpoints, vídeos de gatets, de nens, de nens i gatets o, encara sort, de mamis Nöel sexis.
Això és el Nadal, i no cap altre cosa.
Enguany li tocava anar a un àpat de Nadal amb familiars que havien emigrat a Austràlia feia vint anys i que aquest 2014, en un rampell d’enyor, havien tornat a Barcelona, disposats a refer antigues relacions i carregar-se de nous records que els permetessin anar tirant un parell de dècades més a Sydney.
Maelstrom recordava aquells àpats de Nadal de forma desigual. Ell era molt petit, però recordava que no sempre allò acabava bé. Algun any, la cosa s’havia torçat i havia degenerat en una gran batalla campal, amb draps bruts, herències conflictives, virilitats posades en discussió i denúncia de banyes. Molt interessant i divertit quan ho veus a una pel·lícula, però poc edificant quan ets un nen petit, o un adolescent amb ganes de fugir per anar a trobar a la colla. En fi, tots tenim un passat.
Desiguals. També havia estat un nen i havia viscut quests Nadals d’il·lusió, de saber-se estimat pels pares, pels avis, pels oncles, per tothom.
Avui les coses es veuen d’una altre manera. Rabiosament independent, la família queda lluny però, tanmateix, acudirà a aquesta cita amb, en la pràctica, desconeguts. Més que res, perquè li ho ha demanat la seva germana, a la que només veu un parell de cops l’any.
Qui sap si potser també perquè, en el fons, té l’esperança de reviure, ni que sigui una mica, aquells àpats de quan era petit. Una mica de res. Només una miqueta.
L’hemisferi esquerre del seu cervell és el dominant. No es permetrà debilitats. No d’entrada. Surt al carrer en marxa cap a la trobada, mentre taral·leja mentalment aquella vella cançó dels Ramones. «Merry Christmas (I Don’t Want To Fight Tonight)»…
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=4Y5GtaTrPHM[/youtube]
Esperem que tingui sort…
La junta directiva del blog «Fa molta ràbia», els seus personatges principals: Maelstrom, Sexy Quetcagues, Mascle Alfa, Guru, Deixeble Avantatjat, Humil Violeta i els secundaris de luxe que ens han acompanyat aquest any us desitgem a tots que passeu un
