Acta de reunió de l’Assemblea del «Fa molta ràbia!»
L’Assemblea rectora del bloc «Fa molta ràbia!» s’ha reunit per analitzar els primers dies de funcionament del bloc. Vet aquí el resum de la reunió.
Ens referirem als assemblearis amb àlies, per tal de preservar-ne la privacitat i permetre’ls opinar amb més llibertat.
El primer a intervindre ha estat «El Gurú» (aquest tiu fa molta ràbia!). El Gurú ha afirmat que la ràbia és una emoció destructiva i que, com s’ha apuntat en alguns comentaris als posts, fa molta ràbia la gent que li agafa ràbia per tot i que ho critica tot. Que això és un símptoma de manca d’auto-control emocional. Que el camí a la felicitat passa per no deixar-se influir pels agents externs (ah, sí? i no ho podies haver dit abans?).
En sentir aquest profund pensament l’Assemblea ha tingut un moment de vacil·lació. En veritat us dic que ens hem sentit tristos i apenats (això vosaltres! jo l’hauria estomacat! ja l’enganxaré, ja!).
EL Gurú ha tornat a prendre la paraula: «Tanmateix, l’humor i la ironia enceten el camí de l’alliberament de la ment i de l’ànima. En veritat, en veritat us dic, que cal denunciar amb humor i ironia a tots aquells que són injustos, cruels, i mancats d’ètica i moral» (per què parla com un capellà? què s’ha fumat aquest paio?).
Aquestes paraules del Gurú han reconfortat l’Assemblea que ha vist que no han pres el camí equivocat, si no el de la veritat veritable (i rabiosa!). Però encara sentint-se confusos en «Deixeble Avantatjat» (Algun dia en parlaré d’aquest prenda) ha demanat en nom de tots «LLavors quin camí hem de seguir, Mestre, vull dir Gurú» (tu? deixar aquest rotllo del bloc i buscar-te nòvia! que et quedaràs cec! atontat!).
I el Gurú digué: «Hi han dos camins: el fàcil és abandonar el camí del Bloc i cercar l’amor en el sexe oposat». «I quin és l’altre, Mestre, vull dir Gurú? és que no em surt, eh?». «L’Altre és el Camí Difícil. El Camí de perseverar amb el Bloc, tot cercant l’equilibri entre l’autodestrucció i la ironia. La contradicció vital. El Yin i el Yang». I després d’un silenci ha afegit: «El Tao que es pot dir no és el Tao vertader. Però tu ets massa burru per entendre-ho, Deixeble Avantatjat» (Sí, en això té raó. En lo de burru, vull dir.).
I l’Assemblea entengué que calia continuar amb el Bloc. Va ser l’únic que van entendre i a mi m’ha tocat escriure aquesta Acta. Esperava que li toqués al Deixeble Avantatjat però diu que ha d’assimilar això últim del Tao i que se’n va a meditar. A més, que està una mica ressentit per que li sembla que el Gurú s’ha passat dient-li burru (Sí, segur. S’ha passat tres pobles).
